Els governs d'arreu del món estan actualitzant les seves estratègies d'habitatge per fer front als problemes d'assequibilitat i garantir un accés just als habitatges per a tothom. Les polítiques d'habitatge inclusiu s'estan expandint més enllà dels requisits bàsics de l'habitatge protegit. Ara toquen la planificació de l'ús del sòl, com s'assignen els fons, l'accessibilitat dels edificis i l'objectiu a llarg termini de mantenir l'habitatge assequible i habitable. Aquests canvis s'estan produint en resposta a la creixent bretxa entre els ingressos i els costos de l'habitatge, l'augment de la demanda de lloguer i els canvis demogràfics, com ara l'envelliment de la població i l'augment de la migració a les ciutats.
La normativa també comença a reflectir la complexitat que s'ha tornat el mercat immobiliari actual. Moltes ciutats estan vinculant els objectius d'habitatge inclusiu amb els canvis de zonificació, les subvencions per a la construcció i els beneficis per als desenvolupadors que construeixen projectes d'ingressos mixts. Aquestes actualitzacions també reflecteixen els canvis en com es gestionen les ofertes immobiliàries, inclòs l'augment d'opcions de contracte com el Venda d'encàrrec previ a la construcció, que mostra com les estratègies d'assequibilitat s'estan adaptant molt abans que la construcció estigui acabada. Aquestes eines ajuden el mercat a respondre més ràpidament mentre els governs treballen per mantenir-se al dia amb les polítiques.
Canvi de definicions i objectius polítics
L'habitatge inclusiu abans només s'associava amb unitats de baixos ingressos, però avui cobreix un ventall més ampli de necessitats. Les polítiques ara tenen com a objectiu atendre persones amb diferents nivells d'ingressos, situacions familiars i capacitats físiques. Un enfocament, anomenat zonificació inclusiva, requereix que un determinat percentatge dels nous edificis incloguin habitatges assequibles o accessibles. Algunes ciutats ofereixen als desenvolupadors avantatges, com ara la possibilitat de construir més unitats o pagar impostos més baixos, a canvi de complir aquests requisits.
Altres programes impliquen col·laboracions entre governs i constructors privats, on la ciutat pot proporcionar terrenys o finançament, i el constructor s'encarrega de la construcció i el lloguer. Això pot ajudar a augmentar l'oferta d'habitatges mantenint els preus raonables a les zones on l'espai és limitat.
La política d'habitatge inclusiu avui també se centra en l'estabilitat a llarg termini. En lloc d'oferir descomptes a curt termini, moltes ciutats donen suport a projectes que mantenen les cases assequibles durant dècades, utilitzant eines com els fideïcomisos de terres comunitaris per protegir-se de l'augment dels preus.
Grups d'interès afectats per les polítiques en evolució
Els canvis en la política d'habitatge afecten a molta gent. Els governs locals ara han de vigilar més de prop els projectes per assegurar-se que compleixen els objectius d'assequibilitat. Això inclou fer un seguiment de com s'utilitzen els fons i tractar les preocupacions públiques sobre el nou desenvolupament. Els constructors, d'altra banda, s'han d'ajustar a les noves regles, ja sigui que això signifiqui incloure unitats més assequibles, dissenyar espais accessibles o barrejar opcions de lloguer i propietat en el mateix desenvolupament.
Per als llogaters, aquestes polítiques ofereixen una oportunitat de millors opcions d'habitatge que abans podrien haver estat fora de l'abast. Però canviar les regles sobre qui qualifica per a l'assistència o on es construeixen les unitats també pot generar confusió. Els compradors que compren habitatges en aquests edificis de renda mixta poden notar canvis en el valor de les propietats o la dinàmica del barri.
Els propietaris de terres i els inversors també hauran d'ajustar-se. Quan les ciutats introdueixen nous requisits, el valor del sòl pot canviar, de vegades fent que els desenvolupaments siguin menys rendibles si les regles són més estrictes que quan es va comprar el terreny per primera vegada. Això podria empènyer alguns a avançar més ràpidament en la construcció abans que les regles s'endureixin.
Marc legal i eines de compliment
Perquè les polítiques d'habitatge inclusives funcionin, han de tenir el suport de lleis clares i aplicables. Això significa assegurar-se que les regles locals s'alineen amb els plans d'ús del sòl més amplis i que tots els nivells de govern estiguin d'acord en el procés. Les ciutats han de definir què es considera "assequible", quant de temps s'han de mantenir les cases i amb quina rapidesa s'han de construir.
Fer complir aquestes normes és un repte constant. Moltes ciutats utilitzen ara eines legals com les restriccions d'escriptura o els registres d'habitatges per assegurar-se que les unitats assequibles no es converteixin tranquil·lament en unitats de preu de mercat. Sense seguiment, es pot perdre tot el propòsit d'aquestes polítiques.
Les ciutats també estan millorant la manera com fan un seguiment del progrés. Els informes periòdics, les auditories externes i un millor ús de les dades ajuden els funcionaris a veure què funciona i què ha de canviar. Els informes clars també ajuden les comunitats a mantenir-se informades i implicades.
Impactes econòmics i socials
L'habitatge inclusiu pretén crear equitat en el mercat de l'habitatge, però també comporta efectes secundaris econòmics. Si les regles són massa estrictes i no hi ha prou recompenses per als constructors, poden optar per no construir-hi gens, la qual cosa comporta menys habitatges i preus més alts.
Tanmateix, quan les polítiques estan ben dissenyades, donen suport a un creixement constant. Els barris de rendes mixtes sovint ofereixen un millor accés a escoles, llocs de treball i transport. Això ajuda a les famílies a ser més estables i pot reduir la demanda de serveis governamentals amb el pas del temps.
L'habitatge assequible també ajuda l'economia, ja que facilita que els treballadors visquin a prop de la seva feina. Això significa menys desplaçaments, menor rotació per als empresaris i una productivitat més constant. Tots aquests són avantatges que s'estenen a tota la regió.
Equilibrar la innovació amb els objectius d'equitat
A mesura que canvia el mercat de l'habitatge, també ho han de fer les polítiques que el guien. Les ciutats estan provant noves tecnologies, mètodes de construcció més ràpids i fins i tot noves maneres de recaptar diners per a l'habitatge. Però tot i que provar coses noves és important, l'objectiu principal sempre ha de ser l'equitat i la inclusió.
Les polítiques han de mantenir l'habitatge assequible al centre de la planificació de la ciutat. No pot ser una idea posterior o empès a la vora de la ciutat. Les unitats assequibles haurien de formar part de cada barri, a prop del transport públic, les escoles i altres necessitats diàries.
En el futur, probablement veurem la política d'habitatge lligada més estretament als objectius climàtics. Això podria significar incentius per a edificis energèticament eficients o habitatges construïts a prop del transport públic. Aquesta combinació d'assequibilitat i sostenibilitat podria ajudar les ciutats a afrontar múltiples reptes alhora.
Consideracions finals
La política d'habitatge inclusiu està canviant ràpidament. Ara inclou objectius com ara assequibilitat a llarg termini, accessibilitat i responsabilitat mediambiental. L'èxit d'aquests esforços dependrà d'una planificació intel·ligent, lleis clares i actualitzacions periòdiques per assegurar-se que es mantinguin al dia amb les necessitats canviants.
