A Sydney són les 9 hores i, després d'acabar el rodatge del musical Carmen amb la seva amiga i veïna australiana Elsa Pataky Rossy de Palma Palma de Mallorca 00 assisteix als mitjans de comunicació a través de Zoom. Ho fa per promocionar la minisèrie Little Birds a Sky basada en les històries eròtiques d'Anais Nin on De Palma interpreta la lasciva i manipuladora comtessa Mantrax i que Starzplay estrena aquest diumenge.
En plena pandèmia del coronavirus, l'artista més internacional d'Espanya té entre els seus molts projectes l'esmentada adaptació de l'òpera de Bizet El primer llargmetratge del marit de Natalie Portman Benjamin Millepied diverses pel·lícules i una minisèrie a la seva segona residència, França, la sèrie Senor done me patient from Atresmedia i Once upon a time But ja no a Netflix a més de la propera pel·lícula de Pedro Almodovar Parallel Mothers. La clau del teu èxit no posa límits.
EN PRIM DE TOT, QUÈ ET HA ATRET DELS OCELETS I DEL TEU PERSONATGE, LA COMTESSA MANTRAX?
M'ha agradat molt que estigués escrit dirigit i produït per dones. I a partir de les històries d'Anais Nin, que vaig llegir quan era molt petita i que em van obrir moltes finestres tant de la sexualitat com de la llibertat de ser dona i de l'autodescobriment. També em va atreure el fet que estigués ambientat en aquell Tànger dels anys 50. I de la Comtessa, el que més m'agrada és el seu armari perquè té uns vestits i barrets molt macos. La seva personalitat, com és d'esperar, no té res a veure amb mi perquè és molt dolenta, molt manipuladora i molt abusiva del seu poder.
Anais Nin va escriure Little Birds, les històries en què s'inspira Little Birds, als anys quaranta. Què té de subversiu relatar el despertar sexual i la recerca de la llibertat de Lucy Savage, la jove protagonista, el 1940? Bé, sembla que segueix sent igual de subversiu, oi? Els hauria de rellegir però crec que encara són molt actuals. I crec que amb el personatge de Juno Temple et pots sentir identificat per com el marit, la societat i els seus pares la condicionen quan el que vol és descobrir-se i ser feliç.
En aquest sentit, i com heu comentat abans, per què és important per a vosaltres que darrere de les càmeres l'equip estigui liderat per la guionista Sophia Al-Maria i la directora Stacie Passon?
No voldries que no, hi ha una sensibilitat especial una manera de dir. No m'agrada diferenciar entre sexes perquè el talent és talent ja sigui un home o una dona. Però també hi ha una lògica aclaparadora i és que els homes escriuran sobre coses que els són familiars, ja que homes i dones tenen un món diferent per ser dones. I crec que és bo que les dones comencin a ser protagonistes de la nostra pròpia història i que ningú l'escrigui per nosaltres.
La sexualitat i sobretot el desig femení encara escassegen a l'audiovisual?
Fa un temps un periodista francès em va dir que el meu personatge és sexualment molt actiu i això no em sembla que sigui criticat. La libido és una gran cosa. El que no és gaire lloable és com aconsegueix els seus fins sexuals fent xantatge, espantant, amenaçant. Potser no estem acostumats a veure dones sexualment actives, independents i poderoses. Però personalment, tota la meva vida ha estat atrevir-me i mai he demanat permís per fer alguna cosa que creia que em pertanyia. Si els meus drets són meus, no els demanaré, els exerciré. Ara mateix està gravant a Austràlia, presentant una producció britànica, i a punt d'estrenar diversos títols a França, on també ha estat condecorada amb la medalla d'oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres. Evidentment, també treballes aquí, però et sents més valorat a l'estranger que a Espanya?
No sóc gaire nacional. Em costaria dir que sóc espanyol. Em costa dir que sóc europeu. El més que puc dir si m'empenyen a definir-me és que sento el Mediterrani. Però també tinc sang basca i asturiana, amb la qual també sóc càntabre. El meu pare de petit em va dir "tu ets arreu del món" i jo m'ho vaig creure. Em sento ciutadà del món i ara que estic a les antípodes em sembla un altre planeta i em sento com a casa, perquè també em sento australià.
On vaig, em mescle molt bé amb el lloc. I sempre dic que només crec que la geopolítica de fronteres gastronòmiques no m'interessa gens. I ningú va venir de Mart, tots som del planeta Terra. El cas és que en plena pandèmia i amb més de cinquanta anys, estàs vivint un moment d'efervescència laboral mentre moltes actrius denuncien que, a aquesta edat amb prou feines reben ofertes.
Tampoc crec en els límits de l'edat per bé o per mal. Amb 20 anys tenia com si en tingués 40 Vaig viure l'adolescència als 30, ara en tinc 56 i en tinc vint, molt jove. No entro a les taquilles, sóc massa lliure. Si et defineixes et limites i jo mateix no sé ni qui sóc. No sóc actriu ni actriu. Sóc una artista que treballo com a actriu, però no tinc la meva vida artística subordinada a la interpretació, així que com a artista estic vivint el que ve. Tinc la sort que no em falta feina però sempre intento posar-hi el cor.
